Installation would not have been possible without the unconditional support of volunteers, many thanks for all!
dissabte, 11 de juny del 2016
Installation on the landscape, Friday 3th of June
dijous, 2 de juny del 2016
Surrounded by hundreds of dragonflies
This evening after finishing an intensive process of Air Swimmers construction. Making the last robe knots to the bamboo poles on the field, after a thunderstorm, hundreds of dragonflies had been sourrended myself. The grass full of water drops, fresh and smelly, and the beauty of the Pacífic. And at the end of the other side of the sea side, above the tropical mountains hidden in the smog, breaking waves sounds returning back to my ears. I feel in paradise. Thanks for all.
dissabte, 28 de maig del 2016
El sisè Airswimmer!
Dia de calor extenuant. Refugiada a la cova del museu la família d'Airswimmers va creixent. El sisè ja està en construcció. Ahir vàrem treure del taller la nau espacial del Tsuneo. Un munt de gent portant les dues semiesferes. L'emoció vibrava en l'aire. Aquesta tarda anem a la capital, Taipei. És la primera pausa després de tots aquests dies de fabricació intenços. Demà continuarem...
diumenge, 22 de maig del 2016
Primera setmana de treball
L'adaptació a la humitat extrema superada. El cos ja s'ha acostumat a aquest aire calent i salat del Pacífic. Poc a poc vaig coneixent els plats, tot a base de peix, tofu i algues... els primers dies tot tenia gust a algues. Un gust que penetra a tot arreu, i que després t'acompanya. La teva olor canvia, i al principi és dur.
Ja fa uns dies que m'hi he acostumat, descobreixo sabors nous i detalls que abans no tenia la capacitat d'apreciar. M'encanta. Avui m'he menjat una sopa espessa d'una alga verda i fina com els cavells d'una sirena, i tot surant hi havia peixos i gambes diminutes.
La feina va avançant. Ja tinc el primer Airswimmer construït. El prototip núm. 1 de Keelung, amb reforçament per a tifons... de totes maneres és una instal·lació temporal, i durarà el que li permetin els vents del fort Monzó del nord-est.
Blade Runner
Ja vaig pel quart Airswimmer. Les jornades de treball són intences. Cap dia lliure. Des de bon matí creuem el port de Keelung. Passem per tot el moll de carga de contenidors descomunals, traspassem el barri pesquer de Badouzi, i cap al taller del museu on construïm els nostres artefactes. Parem a les 12h per dinar, i a les 18:30h anem a sopar. Fa tres dies que cau un plogim lleuger i suau. A la tarda la humitat és tan densa com l'aire d'un hamam. L'ambient es podria tallar com un pastís. Avui tornant amb el petit autobús plovia, la gent parlava amb xinés, i m'ha vingut la imatge de Blade Runner, quan Rick Deckard viatge dins del taxi.
dijous, 12 de maig del 2016
Arribar a Taiwan
El vol de Barcelona ha sortit amb una mica de retard, fet que m'ha suposat còrrer buscant el transfer a l'aeroport internacional d'Amsterdam. He arribat treient un pam de llengua a fora, el volum de passatgers del vol amb destinació Taipei i Manila era descomunal. Viatgers europeus 4 comptats amb les dues mans. Lo que em crida l'atenció, sóc més alta que els altres viatgers.
Lo espectacular del vol, obrir un ull i adonar-me que estem sobrevolant l'estepa entre Rússia i el nord de la mongòlia. Un paisatge clapat de forats, es veuen com tolls d'aigua des de la finestra. Cicatrius provocades segurament per meteorits, a l'era dels dinosàures.
Arribo, a Taipei. El color del paisatge, combinació del ciment humit i del verd de la jungla tropical. L'aire és molt humit. Acostumar-se requereix calma. Els primers ocells que veig volar des del cotxe són diferents, i dibuixen un vol estrany i bonic. Els edificis de la Nova Taipei em recorden els de construcció russa dels anys 50, però adornats amb uns barrerts asiàtics. Enmig de les macroautopistes elevades, la jungla es baralla amb el ciment, esgarrapant el que pot, exhuberant i descomunal. I de tant en tant, una pagoda, que amb les seves banyes desafia el pas del temps i de la modernitat.
I get to Taipei. The color of the landscape, a combination of wet cement and the green of the tropical jungle. The air is very humid. Get used requires calm. The first birds I see inside the car are different, and they draw a strange and beautiful flight. The buildings of the New Taipei remind me of Russian construction from the 50s adorned with asiatic hats. In the middle of the macro highway, the jungle fight with the cement, clawing what it can, exuberant and colossal. And occasionally, a pagoda, with its horns defies the pass of time and modernity.
I get to Taipei. The color of the landscape, a combination of wet cement and the green of the tropical jungle. The air is very humid. Get used requires calm. The first birds I see inside the car are different, and they draw a strange and beautiful flight. The buildings of the New Taipei remind me of Russian construction from the 50s adorned with asiatic hats. In the middle of the macro highway, the jungle fight with the cement, clawing what it can, exuberant and colossal. And occasionally, a pagoda, with its horns defies the pass of time and modernity.
dimarts, 10 de maig del 2016
Press
Diari de Tarragona, 9/5/2016
http://
Fantàstica entrevista publicada avui al Diari de Tarragona. Moltes gràcies a Jordi Cabré per l'entrevista, i a Pere Ferré per les fotografies.
http://
Fantàstica entrevista publicada avui al Diari de Tarragona. Moltes gràcies a Jordi Cabré per l'entrevista, i a Pere Ferré per les fotografies.
Bonart revista, El Punt / Avui, 23/4/2016
http://www.bonart.cat/
http://www.bonart.cat/
Linkedin Post, 2/5/2016
https://www.linkedin.com/
https://www.linkedin.com/
Subscriure's a:
Missatges (Atom)