El vol de Barcelona ha sortit amb una mica de retard, fet que m'ha suposat còrrer buscant el transfer a l'aeroport internacional d'Amsterdam. He arribat treient un pam de llengua a fora, el volum de passatgers del vol amb destinació Taipei i Manila era descomunal. Viatgers europeus 4 comptats amb les dues mans. Lo que em crida l'atenció, sóc més alta que els altres viatgers.
Lo espectacular del vol, obrir un ull i adonar-me que estem sobrevolant l'estepa entre Rússia i el nord de la mongòlia. Un paisatge clapat de forats, es veuen com tolls d'aigua des de la finestra. Cicatrius provocades segurament per meteorits, a l'era dels dinosàures.
Arribo, a Taipei. El color del paisatge, combinació del ciment humit i del verd de la jungla tropical. L'aire és molt humit. Acostumar-se requereix calma. Els primers ocells que veig volar des del cotxe són diferents, i dibuixen un vol estrany i bonic. Els edificis de la Nova Taipei em recorden els de construcció russa dels anys 50, però adornats amb uns barrerts asiàtics. Enmig de les macroautopistes elevades, la jungla es baralla amb el ciment, esgarrapant el que pot, exhuberant i descomunal. I de tant en tant, una pagoda, que amb les seves banyes desafia el pas del temps i de la modernitat.
I get to Taipei. The color of the landscape, a combination
of wet cement and the green of the tropical jungle. The air is very humid. Get
used requires calm. The first birds I see inside the car are different, and they draw a strange and beautiful flight.
The buildings of the New Taipei remind me of Russian construction from the 50s
adorned with asiatic hats. In the middle of the macro highway, the jungle fight
with the cement, clawing what it can, exuberant and colossal. And occasionally,
a pagoda, with its horns defies the pass of time and modernity.
